Gabriela Rubio, perfil

Presentación

autora de literatura infantil en la presentación de un libro

¿Por qué para niños?

Antes los niños me daban bastante miedo así que debo confesar que, al principio, mi intención no fue escribir para ellos sino reflexionar sobre temas que me interesaban de manera sencilla; eso hizo que mis historias encontraran cabida en colecciones infantiles.

A base de pasear por colegios y charlar con niños y maestros, he podido comprobar que mis libros son una buena herramienta para profundizar con ellos en los temas que más me preocupan. Y que eso es genial. Porque su mirada directa y su entusiasmo son un reto refrescante, y porque charlando con ellos siento que puedo ayudar a transformar las cosas que menos me gustan.

Así que finalmente tengo que admitir que escribo para ellos, aunque con  la esperanza de que los adultos también disfrutéis leyendo y compartiendo con ellos mis libros.

Resumo brevemente en qué he trabajado hasta ahora a través de mi currículum.

encuentro con lectores de literatura infantil

Escritora de literatura infantil y juvenil

Como autora, he publicado todos los libros que puedes ver en la sección “escritora” de esta web. Son para edades muy variadas, desde bebés hasta público juvenil, así que he tenido ocasión de inventarme historias muy diferentes, ya que no es lo mismo explicar un cuento a un bebé que escribir una novela que interese a un lector de doce años.

Muchos de mis libros están traducidos al catalán. Algunos se pueden leer en euskera, francés, italiano, coreano, alemán, chino o japonés.

Ilustradora y profesora de ilustración

Como ilustradora, entre otras cosas he publicado más de sesenta libros infantiles y he sido colaboradora habitual del diario La Vanguardia durante muchos años. También soy la coordinadora del Curso de Especialización en Ilustración Infantil y Juvenil de EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona adscrito a la UAB, donde también doy clases en la Diplomatura de Ilustración Creativa. Anteriormente fui profesora de ilustración en las escuelas Massana y Elisava, y he impartido numerosos cursos y talleres.

colección de libros

Premios y menciones

Mi trabajo ha recibido varios reconocimientos. Entre otros, el Premio Lazarillo de Ilustración, el Apel·les Mestres de Literatura Infantil Ilustrada y el Patito Feo por el conjunto de mi trayectoria profesional.

Petita biografia de la Gabriela Rubio

La Gabriela Rubio va néixer a Las Palmas de Gran Canaria i de petita tornava sovint a les illes, malgrat que ella i la seva família s’havien traslladat a una casa a Madrid, perquè els seus avis i els seus oncles seguien vivint allà.

La seva família estava plena d’artistes i de pilots, així que la Gabriela va créixer entre escultures, dibuixos de dones despullades, quadres pintats abans de 1930 i breus visites a diverses ciutats d’Europa. En aquella època la gent no viatjava tant com ara, però recorda haver estat en un hotel a Londres quan tenia set anys, i també que va passar un Nadal a Santiago de Compostela.

Als dotze anys, va estar a Sud-àfrica i a Swazilàndia. I als onze a Disney World, als Estats Units d’Amèrica.

Durant l’adolescència la Gabriela va aprendre diversos idiomes, cosa que li semblava impossible perquè fins als tretze anys només havia parlat espanyol. Però, llavors, va entrar en un col·legi americà i va haver de començar a fer-ho tot en anglès, fins i tot els exàmens de matemàtiques.

Una mica més tard va viatjar a França amb la seva àvia, que en realitat no era canària, sinó de París. Gràcies a això ara parla un francès horrible, però li serveix perquè tothom l’entengui quan és a França i ella també els entén a ells. Més o menys.

Després va venir a Barcelona i va aprendre català.

Aquí va tenir per primer cop la seva pròpia casa i va començar a fer cada vegada més les coses que de veritat li agradaven: preparar-se capricis per menjar, llegir tota la nit sense parar i després llevar-se a l’hora que li vingués de gust, tenir animals de companyia, tornar a ballar ballet com quan era petita i escriure llibres.

Ara té dos fills. Per culpa seva ha de tornar a fer servir el despertador cada dia, però aprèn moltes coses d’ells i diu que són “el millor animal de companyia”. Viatja de tant en tant a París i també a Rio de Janeiro. Últimament ha après una mica de portuguès.

Entrevista a la Gabriela Rubio per en Pau Giner, 11 anys

Hola, moltes gràcies per haver acceptat la nostra invitació.

Gràcies a tu per convidar-me.

El dia que vas venir al col·le —a 3r i 4t de primària— ens van agradar molt els teus llibres, i els que més ens van agradar van ser "El Nano no estudia" i "La bruixa Tibúrcia".

Que bé!

Quants llibres has publicat?

Crec que tinc publicats 23 llibres que he escrit jo. No ho sé segur perquè a vegades en perdo el compte.

Només escrius llibres infantils?

La meva intenció no és escriure llibres infantils necessàriament, sinó tractar temes que em semblen interessants de la manera més simple possible. I això fa que les històries que escric puguin ser llegides per nens, a vegades de set anys, a vegades de dotze... i per això tot el que he escrit fins ara s’ha publicat en col·leccions infantils. Però tinc, per exemple, un projecte de còmic que és per a adults.

Com vas començar a il·lustrar i a escriure llibres?

Vaig començar a il·lustrar-los perquè em vaig fer amiga d’alguns il·lustradors. Així vaig saber que hi havia un premi molt important al qual em podia presentar amb dibuixos solts si era capaç de muntar una història amb ells. Jo tenia un gat i una gata, es deien Eco i Vodka. M’agradava dibuixar-los, així que tenia molts dibuixos d’un gat que dormia i una gata molt inquieta que saltava d’aquí cap allà i sempre estava nerviosa. Em vaig adonar que podia muntar fàcilment una història fent que una mosca entrés a l’habitació on hi havia els gats, i “mosquegés” la gata mentre el gat seguia dormint tan tranquil. Amb això em vaig presentar al concurs i vaig guanyar. A partir d’aquí vaig començar a publicar il·lustrant llibres per a altres escriptors. Bzzz… va trigar més a publicar-se perquè llavors les editorials no s’interessaven per llibres que no tinguessin text. Fins que l’Helena O’Callaghan, que llavors era editora, m’ho va dir: li vaig escriure un text, i me’l va publicar.

Com t’inspires per escriure els llibres?

Anoto les idees que em vénen al cap sobre les coses que m’interessen o em preocupen. Com que sempre, a les persones, ens preocupen tantes coses, això no és gens difícil. Les preocupacions de cada moment fan que busquis solucions i això genera històries.

Com comences un llibre?

Crec que mai he escrit cap llibre d’una tirada. El que faig és que, de tant en tant, prenc notes soltes sense preocupar-me gaire de si estan ben escrites i, a vegades, em dedico a escriure de manera quasi automàtica tot el que se m’acudeix sobre alguns dels temes que t’he dit abans. Això ho guardo. I al cap d’uns anys, quan m’ho torno a trobar, veig quines de les idees que vaig anotar es poden convertir en un conte.

I més o menys, quant trigues a acabar un llibre?

Deu anys… O quinze? Sí, crec que deu anys és una mida bastant normal. A vegades tres o dos! Molt més difícilment un o dos mesos... Crec que només hi ha un llibre que vaig fer molt ràpid, en tres mesos o així. Però normalment sóc molt lenta perquè començo un projecte, el deixo i segueixo amb un altre… I vaig avançant en moltes coses alhora.

T’agradava llegir quan eres petita?

M’agradava molt. Per exemple, tenia tota la col·lecció de Tintín perquè la meva mare els va anar comprant a mesura que sortien, i recordo que jo llegia les bafarades sense quasi mirar els dibuixos, cosa que imagino que deu ser una mica estranya. Tot i que vaig començar com a il·lustradora! I he de reconèixer que això em va ajudar molt perquè sempre havia sigut més lectora que una persona que es fixés especialment en les imatges, i en canvi ara vivim en un món molt visual.

Et sents satisfeta en acabar un llibre?

Mooooolt, molt. És molt reconfortant veure que has aconseguit arribar al final. A vegades, el més difícil és seguir endavant fins a acabar, perquè és una feina molt llarga. Deu anys... imagina’t!

On treballes, a casa o en una oficina?

Ara comparteixo estudi amb altres il·lustradors, però d’això només fa dos anys. Abans sempre havia treballat a casa, mentre posava la rentadora.

Què t’agrada més, escriure o dibuixar llibres?

Depèn... A tu què t’agrada més, menjar o dormir? Normalment, si has estat dormint tota la nit, preferiràs menjar, i si ja has menjat molt, preferiràs dormir. Amb la il·lustració i els textos passa el mateix.

Què prefereixes fer, llibres per a nens o el còmic que estaves fent per a grans?

El que més m’agrada és desenvolupar històries força llargues, és igual si després resulta que són per a nens de nou, de dotze, o per a grans...

De petita què volies ser?

No ho sabia. M’agradava una mica tot, però no tenia una vocació... A més era molt tímida, i moltes coses que ara faig, com donar classes i contestar entrevistes, em semblaven impossibles.

Quin llibre et va agradar més escriure i il·lustrar?

M’agraden molt diversos dels meus llibres per diferents motius. Per exemple, em vaig implicar molt amb El Nano no estudia perquè hi vaig voler reflectir una cosa que passava amb el meu germà: des de petit, era molt intel·ligent però no era un bon estudiant. Vaig voler fer una història amb un personatge com ell.

Quants anys tens?

Vaja... moltíssims! Vaig néixer el 1966 o sigui que ja tinc quasi cinquanta anys, tot i que no m’ho puc creure. No sé quan vaig passar dels 35!

Ensenyes a dibuixar als teus fills?

Els ajudo a observar millor de manera que, quan dibuixen, per exemple, els menciono coses en les quals encara no s’han fixat, perquè s’adonin que hi són. Aquesta és la meva manera d’ensenyar-los: no posant-los el llapis d’una determinada manera, sinó fent-los observar una mica millor.

Els agraden els teus llibres?

Ehemmm... al meu fill sí, li agraden molt perquè és petit i encara no sap que són meus. La meva filla sempre ha sigut molt crítica, però crec que també li agraden, sí. Tot i que a vegades totes dues ens posem una mica nervioses, perquè per a mi és molt important la seva opinió i a totes dues ens fa una mica de por que hagi escrit alguna cosa que no li agradi.

Moltíssimes gràcies per tot el temps que ens has dedicat.

Moltes gràcies a tu. Tindràs molta feina, perquè ha sigut una entrevista molt llarga i molt ben feta. Gràcies!