El cocodril d’en Gustau

La Marisa no es pot creure que el cocodril de goma del seu cosí, amb el que van compartir tants bons moments junts, hagi acabat a les escombraries. Insisteix una i una altra vegada que cal recuperar-lo, però ja no s’hi pot fer res. O potser sí?
Circulen pel barri moltes llegendes sobre l’estrany personatge que remena els contenidors amb un garfi i regira les escombraries. Serà veritat això que diuen d’ell, o no són més que enraonies? En Gustau ho haurà d’esbrinar, encara que sigui perillós.

© del text: Gabriela Rubio © de les il·lustracions: Joan Fernández Negrescolor

La propietat dels objectes i la manera com ens hi vinculem. Relacions familiars i d’amistat.

4.823 paraules

A partir de 7 anys

Vida quotidiana i aventures. Pirates.

" Fullejant els llibres vaig pensar que els dibuixos eren molt durs per a nens d’aquesta edat, però com que coneixia altres contes de la Gabriela, em vaig decidir a comprar-lo. La història, com sempre, és intrigant. No t’avorreixes! I a mesura que la vas llegint, t’adones que els dibuixos il·lustren la història amb molta sensibilitat, i que creen el clima de tensió que correspon. "

G. Márquez

—Veuràs nen, un no pot repartir els tresors que un troba, així com així. Retornar-los a les persones a qui pertanyen és una gran responsabilitat —va advertir el ferroveller assenyalant cerimoniosament la impressora avariada, el tamboret al costat de contenidor de reciclatge i els atuells que portava en el seu carret de supermercat. Després va afegir—: La cosa és que, per no equivocar-me respecte a qui els haig de lliurar, de vegades he de partir-los.

—Partir-los? —es va estranyar en Gustau.

—Tallar-los en trossets, trencar-los en peces petites perquè ningú s'apropiï indegudament d'aquests tresors —va contestar el ferroveller fent un ampli posat amb el ganivet.

—Però si tot això no són més que escombraries —va objectar el noi.

El ferroveller va ignorar aquell comentari imprudent, i en lloc de renyar a en Gustau, va treure una polsera de plàstic de la butxaca de la seva gavardina i la va sostenir enfront dels seus ulls, tot dient:

—Qualsevol podria apropar-se a mi i demanar-me que li lliurés aquesta valuosa joia…

—Això no és una joia —va intervenir Elisa.

—Ah no? —va preguntar el ferroveller.

—No —va dir Gustau.

—Doncs jo sé d'una nena de tres anys per a la qual no hi ha polsera més valuosa que aquesta. Es diu Almudena. L'heu vist vosaltres per aquí? —va preguntar el ferroveller.

Els cosins van arronsar les espatlles, i el ferroveller es va guardar la polsera novament a la butxaca i va treure, en el seu lloc, un petit cotxe de joguina…

El cocodrilo de Gustavo

1ª edició en castellà per Algar Editorial, Col.lecció Calcetín, Barcelona 2015.

13 x 20,5 cm. Tapa tova. 22 il·lustracions interiors b/n i portada a color.

ISBN: 978-84-9845-795-7

© text Gabriela Rubio

@ il·lustracions Joan Fernández (Negrescolor)

El cocodril d'en Gustau

1ª edició en catalá per Edicions Bromera, Barcelona novembre 2016.

13 x 20,5 cm. Tapa tova. 22 il·lustracions interiors b/n i portada a color.

ISBN: 978-84-16844-12-8 DL: B-21104-2016

© text Gabriela Rubio

@ il·lustracions Joan Fernández (Negrescolor)